Mai més, enlloc, contra ningú
Menys de 80 anys després del tancament dels camps d'extermini nazis on milions de persones, per simples condicions de diversitat i conviccions -jueus, gitanos, comunistes, gent amb pensaments o comportaments diversos...-, foren maltractades i assassinades amb absoluta impunitat i malícia, veiem que aquell verí inoculat pel capitalisme a la humanitat passa de la letargia a l’acció.
La derrota moral, ideològica, cultural i identitària del sistema que ha venut fums d’humanitat, igualtat i drets amb els noms manllevats de democràcia i llibertat ha posat a punt les més diverses cares per eliminar les veritables llibertat i democràcia, i sotmetre la humanitat a les pràctiques pertorbades, malèfiques i degenerades que omplen l’essència del nazisme.
Quan l’evidència de la incapacitat del sistema dels poderosos per garantir una vida digna a la població, o una representació d’aquesta a base d’imatges per al consum i la distracció teledirigida, repartides a tots els racons del planeta, ha fet canviar el discurs del poder i ha iniciat el relat de l’extermini, de la POR amb majúscules, sempre amb el somriure cínic del mentider, del criminal, del sàdic.
En temps del 3r Reich, una certa opacitat fruit de la manca de comunicació en temps real, afavoria i engrandia encara més la seva terrorífica ombra. Avui, amb la manipulació informativa, es foten del món sencer i amplifiquen el mal i ens el mostren en directe amb la voluntat d’inocular-nos el temor i l’obediència.
Portem molts anys de laboratoris experimentals en control de l’opinió, en limitació de l’ús de l’espai públic, en pressió sobre la salut individual i col·lectiva, en limitació de la capacitat d’aprenentatge en l’àmbit educatiu, en ensinistrament del comportament consumista, en el robatori impúdic dels mots i el seu significat, en l’estigmatització dels diferents i la separació entre els del nord i els del sud, en la justificació dels murs, les fronteres i la marginació, en la normalització de l’assassinat econòmic en alta mar, en l’eliminació de les identitats originàries per mor de les garanties lucratives extractivistes per a les urbs, en el discurs i les pràctiques de limitació de la població -sobretot els vells- en base a la productivitat...
Aquesta dinàmica, que hem viscut amb la gran maniobra de control i desmobilització social de la pandèmia del COVID-19, i que ara veiem amb el paper donat a experiències com la Ucraïna feixista o el terrorífic silenci immobilitzador davant el genocidi a Palestina per l’estat/experiment d’Israel, i que sembla seguirem aclarint amb el règim liberal salvatge que s’imposa a l’Argentina, o que es va coent via partits feixistes, nazis i liberals als estats Francès, Italià, Neerlandès, Espanyol, i de manera molt clara en el nostre cas, als Països Catalans, ens porta a la necessitat de dir prou i recuperar aquest lema d’esperança: “Mai més, enlloc, contra ningú”.
Avui estem veient com la feblesa, la covardia o els interessos miserables -i en aquesta deriva, el paper dels sectors de la socialdemocràcia ha estat clau-, estan acabant amb tota la legitimitat que pot haver tingut la classe política institucional en el món occidental i en aquells estats d’altres parts del món que han assumit aquest model. Ara veiem que tota aquella parafernàlia de la globalització, les unions transnacionals per arribar a tot el món -ONU, OTAN, OMS, UE...- s’han convertit o s’han confirmat com a eines de control i imposició a escala global, allunyant el poder, en tots els seus graons, encara més de la gestió de les necessitats de la gent. Tot plegat una gran catifa vermella perquè la transitin els monstres del feixisme.
Davant d’això, cal tenir clar que només la força mobilitzadora de la gent pot frenar aquesta tempesta reaccionària i profundament insolidària i injusta i greument despersonalitzadora. Aquests mesos hem viscut, vivim i seguirem vivint el tsunami de solidaritat amb el poble palestí que recorre el món sencer.
Arreu hem vist com la mobilització de col·lectius de defensa del territori, del moviment feminista i LGTBI, de denúncia del racisme; de resposta a les agressions contra el català i en defensa de la unitat de la llengua arreu dels Països Catalans; el ressorgiment del debat per la defensa del dret a l’autogestió de la salut i el propi cos, enfront els interessos de les farmacèutiques i els grans laboratoris; les mobilitzacions arreu d’Europa i del mon per fer front a la OTAN; les accions per evitar l’espoli de l’aigua o el requisament de terres; la denúncia del tràfic d’armes o del control dels mitjans, de la persecució de l’activitat agrícola i ramadera a escala humana; la lluita per garantir la memòria de les comunitats i les persones, com en el cas d’exigir l’exhumació i dignificació de les persones que encara són a les fosses del franquisme, així com la memòria dels lluitadors i lluitadores assassinades pel feixisme com Guillem Agulló, Aitor Zabaleta, Clément Méric, Silvio Meyer, Sonia Rescalvo, Davide Cesare “DAX”, Carlos Palomino, Miquel Grau… Aquestes són les úniques garanties per evitar la destrucció de la perspectiva de vida de les persones i els pobles.
Per això tenim clar i cridem tothom a organitzar-se per fer front a l’embat del feixisme, del racisme i del colonialisme. Des de l’àmbit local i en xarxa arreu, cal parar els peus als genocides i a aquells que amb cara de filantrops o de polítics educats mantenen la porta oberta a impedir el dret a la lliure expressió i opinió, a la diversitat lingüística i cultural, a l’apartheid, al nazisme i al feixisme, porti la disfressa que porti o es diguin Netanyahu, Biden, Trump, Macron, Trudeau, Metsola, Von der Leyen, Milei, Orriols, Rahola, Badenas, Aliot, Ribas, Abascal…
Convoquem a participar a les Jornades Antifeixistes que tindran lloc a Vic (Osona, Països Catalans) els dies 2 i 3 de febrer, en el 85è aniversari dels bombardejos feixistes sobre Vic i l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat.
De València a Davos i del Nervión al riu Jordà, destruïm l’Europa del capital el feixisme i la guerra. No passaran!
Per la llibertat dels pobles
Pels drets col·lectius
Ni un pas enrere!
No passaran!
Feixisme mai més, enlloc, contra ningú!
¡Nunca más, en ningún sitio, contra nadie!
Cuando no se cumplen todavía 80 años del cierre de los campos de exterminio nazis donde millones de personas, por sus condiciones de diversidad y convicciones -judíos, gitanos, comunistas, gente con pensamientos o comportamientos diversos...-, fueron maltratadas y asesinadas con absoluta impunidad y malicia, vemos que aquel veneno inoculado por el capitalismo a la humanidad pasa de la letargia a la acción.
La derrota moral, ideológica, cultural e identitaria del sistema que presumía de humanidad, igualdad y derechos y la usurpación de los conceptos de democracia y libertad han puesto en evidencia las más diversas caras para eliminar la verdadera libertad y democracia, y someter a la humanidad a las prácticas perversas, violentas y manipuladoras que llenan la esencia del nazismo.
Cuando la evidencia de la incapacidad del sistema de los poderosos para garantizar una vida digna a la población, o una representación de ésta a base de imágenes para el consumo y la distracción teledirigida presente en todos los rincones del planeta, ha hecho cambiar el discurso del poder y ha iniciado el del exterminio, del MIEDO en mayúsculas, siempre con la sonrisa cínica de la mentira, del criminal, del sádico.
En tiempos del Tercer Reich, una cierta opacidad fruto de la falta de comunicación en tiempo real, favorecía y engrandecía aún más su terrorífica sombra. Hoy, con la manipulación informativa, el sistema capitalista y el poder de los estados se jactan del mundo entero y amplifican el mal y nos lo muestran en directo con la voluntad de inocularnos el temor y la obediencia.
Llevamos muchos años de laboratorios experimentales en control de la opinión, en limitación del uso del espacio público, en controlar la salud individual y colectiva, en limitación de la capacidad de aprendizaje en el ámbito educativo, en adiestramiento del comportamiento consumista, en el robo impúdico de las palabras y su significado, en la estigmatización de los diferentes y la separación entre los del Norte y los del Sur, en la justificación de los muros, las fronteras y la marginación, en la normalización del asesinato de centenares de migrantes en alta mar, en la eliminación de las identidades originarias en pro de las garantías lucrativas extractivistas para las urbes, en el discurso y las prácticas de la eliminación de la población, sobre todo los viejos, en base a la productividad...
Esta dinámica, que hemos vivido con la gran maniobra de control y desmovilización social de la pandemia de la COVID-19, y que ahora vemos reproducido con el régimen fascista instaurado por Zelenski en Ucrania o el terrorífico silencio inmovilizador ante el genocidio en Palestina por parte del estado/experimento de Israel, y que parece que seguiremos viviendo con el régimen liberal salvaje que se impone en la Argentina, o que se va consolidándose vía partidos fascistas, nazis y liberales en los estados francés, italiano, neerlandés, suizo, español, y de manera muy clara en nuestro caso, en los Països Catalans, nos lleva a la necesidad de decir basta y recuperar este lema de esperanza: "Nunca más, en ningún sitio, contra nadie".
Hoy estamos viendo como la debilidad, la cobardía o los intereses miserables -y en esta deriva el papel de los sectores de la socialdemocracia ha sido clave-, están acabando con toda la legitimidad que puede haber tenido la clase política institucional en el mundo occidental y en aquellos estados de otras partes del mundo que han asumido este modelo. Ahora vemos que toda aquella parafernalia de la globalización, las uniones transnacionales para llegar a todo el mundo -ONU, OTAN, OMS, UE...- se han convertido o se han confirmado como herramientas de control e imposición a escala global, alejando el poder, en todos sus escalones, aún más de las necesidades de la gente. Todo ello una gran alfombra roja para que la transiten los monstruos del fascismo.
Ante esto, hay que tener claro que sólo la fuerza movilizadora de la gente puede frenar esta tormenta reaccionaria y profundamente insolidaria e injusta y gravemente despersonalizadora. Estos meses hemos vivido, vivimos y seguiremos viviendo el tsunami de solidaridad con el pueblo palestino que recorre el mundo entero.
En todas partes hemos visto como la movilización de colectivos de defensa del territorio, del movimiento feminista y LGTBI, de denuncia del racismo; de respuesta a las agresiones contra el catalán y en defensa de la unidad de la lengua en los Països Catalans; el resurgimiento del debate por la defensa del derecho a la autogestión de la salud y el propio cuerpo, frente a los intereses de las farmacéuticas y los grandes laboratorios; las movilizaciones por toda Europa y del mundo para hacer frente a la OTAN; las acciones para evitar el expolio del agua o el requisamiento de tierras; la denuncia del tráfico de armas o del control de los medios, de la persecución de la actividad agrícola y ganadera a escala humana; la lucha por garantizar la memoria de las comunidades y las personas, como en el caso de exigir la exhumación y dignificación de las personas que aún están en las fosas del franquismo, así como la memoria de los luchadores y luchadoras asesinadas por el fascismo como Guillem Agulló, Aitor Zabaleta, Clément Méric, Silvio Meyer, Sonia Rescalvo, Davide Cesare "DAX", Carlos Palomino, Miquel Grau... Estas son las únicas garantías para evitar la destrucción de la perspectiva de vida de las personas y los pueblos.
Por eso tenemos claro y llamamos a todos a organizarse para hacer frente al embate del fascismo, del racismo y del colonialismo. Desde el ámbito local y en red por todas partes, hay que parar los pies a los genocidas y a aquellos que con cara de filántropos o de políticos educados mantienen la puerta abierta a impedir el derecho a la libre expresión y opinión,la libre circulación de las personas, a impedir la diversidad lingüística y cultural, al apartheid, al nazismo y al fascismo, lleve el disfraz que lleve o se digan Netanyahu, Biden, Trump, Macron, Trudeau, Metsola, Von der Leyen, Milei, Orriols, Rahola, Badenas, Aliot, Ribas, Abascal...
Convocamos a participar en las Jornadas Antifascistas que tendrán lugar en Vic (Osona, Països Catalans) los días 2 y 3 de febrero, en el 85º aniversario de los bombardeos fascistas sobre Vic y la entrada de las tropas franquistas en la ciudad.
De Valencia a Davos y del Nervión al río Jordán, destruimos la Europa del capital, el fascismo y la guerra. ¡No pasarán!
Por la libertad de los pueblos
Por los derechos colectivos
¡Ni un paso atrás!
¡No pasarán!
¡Fascismo nunca más, en ningún sitio, contra nadie!
Plus jamais, nulle part, contre personne
Moins de 80 ans après la fermeture des camps d'extermination nazis où des millions de personnes, simplement en raison de leur diversité et de leurs convictions - juifs, tziganes, communistes, personnes ayant des pensées ou des comportements différents... - ont été maltraitées et assassinées dans l'impunité et la malveillance absolues, nous constatons que le poison inoculé par le capitalisme à l'humanité passe de la léthargie à l'action.
La défaite morale, idéologique, culturelle et identitaire du système qui a vendu des illusions d'humanité, de l'égalité et des droits sous les noms empruntés de démocratie et de liberté a mis en place les visages les plus divers pour éliminer la véritable liberté et la démocratie, et pour soumettre l'humanité aux pratiques dérangées, maléfiques et dégénérées qui remplissent l'essence du nazisme.
Lorsque l'évidence de l'incapacité du système des puissants à garantir une vie digne à la population, ou une représentation de celle-ci basée sur des images de consommation et de distraction téléguidée, distribuée aux quatre coins de la planète, a fait changer le discours du pouvoir et a initié l'histoire de l'extermination, de la PEUR avec des majuscules, toujours avec le sourire cynique du menteur, du criminel, du sadique.
À l'époque du IIIe Reich, une certaine opacité, résultat de l'absence de communication en temps réel, a favorisé et élargi encore plus son ombre terrifiante. Aujourd'hui, avec la manipulation de l'information, ils se moquent du monde entier, amplifient le mal et nous le montrent en direct pour nous inoculer la peur et l'obéissance.
Depuis de nombreuses années, il existe des laboratoires expérimentaux pour contrôler l'opinion, limiter l'utilisation de l'espace public, faire pression sur la santé individuelle et collective, limiter la capacité d'apprentissage dans l'éducation, dresser des comportements consuméristes, le vol éhonté des mots et de leur sens, la stigmatisation de ceux qui sont différents et la séparation entre ceux du Nord et ceux du Sud, dans la justification des murs, des frontières et de la marginalisation, dans la normalisation du meurtre économique en haute mer, dans l'élimination des identités autochtones au profit de garanties lucratives pour les villes, dans le discours et les pratiques de limitation de la population - en particulier des personnes âgées - sur la base de la productivité...
Cette dynamique, que nous avons connue avec la grande manœuvre de contrôle et de démobilisation sociale de la pandémie du COVID-19, et que nous voyons maintenant avec le rôle donné à des expériences telles que l'Ukraine fasciste ou le terrifiant et immobile silence devant le génocide de la Palestine par l'État/expérience d'Israël, semble devenir de plus en plus évidente, et qui semble se préciser avec le régime libéral sauvage imposé en Argentine, ou qui se prépare à travers des partis fascistes, nazis et libéraux dans les États français, italiens, néerlandais, espagnols, et très clairement dans notre cas, dans les pays catalans, nous conduit à la nécessité de dire assez et de récupérer ce slogan d'espoir : "Plus jamais ça, n'importe où, contre n'importe qui".
Nous voyons aujourd'hui comment la faiblesse, la lâcheté ou l'avarice - et dans cette dérive, le rôle des secteurs de la social-démocratie a été déterminant - détruisent toute la légitimité que la classe politique institutionnelle a pu avoir dans le monde occidental et dans les États d'autres parties du monde qui ont adopté ce modèle. Aujourd'hui, nous constatons que tout l'attirail de la mondialisation, les unions transnationales pour atteindre le monde entier - ONU, OTAN, OMS, UE... - sont devenus ou ont été confirmés comme des outils de contrôle et d'imposition à l'échelle mondiale, éloignant encore plus le pouvoir, dans tous ses échelons, de la gestion des besoins de la population. Tout cela est un grand tapis rouge pour les monstres du fascisme.
Face à cela, il doit être clair que seule la force mobilisatrice du peuple peut arrêter cette tempête réactionnaire, profondément injuste, inique et de dépersonnalisation grave. Ces derniers mois, nous avons vécu, nous vivons et nous continuerons à vivre le tsunami de solidarité avec le peuple palestinien qui déferle sur le monde.
Partout, nous avons assisté à la mobilisation des collectifs pour la défense du territoire, du mouvement féministe et LGTBI, de la dénonciation du racisme ; à la réponse aux agressions contre la langue catalane et à la défense de l'unité de la langue dans l'ensemble des Pays Catalans ; à la résurgence du débat pour la défense du droit à l'autogestion de la santé et du corps lui-même, contre les intérêts des entreprises pharmaceutiques et des grands laboratoires ; aux mobilisations dans toute l'Europe et dans le monde pour affronter l'OTAN ; aux actions pour éviter le pillage de l'eau ou la réquisition des terres ; à la dénonciation du trafic d'armes ou du contrôle des médias, de la persécution des activités agricoles et d'élevage à l'échelle humaine ; la dénonciation du trafic d'armes ou du contrôle des médias, de la persécution des activités agricoles et d'élevage à l'échelle humaine ; la lutte pour garantir la mémoire des communautés et des personnes, comme dans le cas *de la demande d'exhumation et de réhabilitation des personnes qui se trouvent encore dans les tombes du franquisme, ainsi que la mémoire des combattants assassinés par le fascisme tels que Guillem Agulló, Aitor Zabaleta, Clément Méric, Silvio Meyer, Sonia Rescalvo, Davide Cesare "DAX", Carlos Palomino, Miquel Grau… Ce sont les seules garanties pour éviter la destruction des perspectives de vie des individus et des peuples.
C'est clair pour nous, et nous appelons tout le monde à s'organiser pour faire face à l'assaut du fascisme, du racisme et du colonialisme. *Du niveau local, et partout, dans tous les réseaux, nous devons arrêter les génocidaires et ceux qui, sous le visage de philanthropes ou de politiciens *éduqués, qui gardent la porte ouverte au nazisme et au fascisme, et entravant le droit à la libre *expression et à l’opinion, à la diversité linguistique et culturelle... Quel que soit le déguisement *qu'ils portent ou la personne qu'ils s’appellent Netanyahu, Biden, Trump, Macron, Trudeau, Metsola, Von der Leyen, Milei, Orriols, Rahola, Badenas, Aliot, Ribas, Abascal...
Nous vous invitons à participer aux Journées antifascistes qui se tiendront à Vic (Osona, Pays catalans) les 2 et 3 février, à l'occasion du 85e anniversaire du bombardement fasciste de Vic et de l'entrée des troupes franquistes dans la ville.
Mai più, da nessuna parte, contro nessuno
A meno di 80 anni dalla chiusura dei campi di sterminio nazisti, dove milioni di persone, semplicemente a causa della loro diversità e delle loro convinzioni – ebrei, gitani, comunisti, persone con idee e comportamenti diversi –, furono maltrattate e assassinate nell'impunità e cattiveria assolute, osserviamo che il veleno inoculato dal capitalismo all’umanità sta passando dal letargo all’azione.
La sconfitta morale, ideologica, culturale e identitaria del sistema che vendeva illusioni di umanità, uguaglianza e diritti sotto democrazia e libertà apparenti, ha messo in campo molteplici mezzi per eliminare la vera libertà e la democrazia per sottoporre l’umanità alle pratiche squilibrate, malvagie e degenerate che sono l’essenza stessa del nazismo.
Quando l’evidenza dell’incapacità del sistema dei potenti di garantire una vita dignitosa alla popolazione, o una rappresentazione di essa basata su immagini di consumo e distrazione telecomandate distribuite ai quattro angoli del pianeta, ha portato ad un cambiamento il discorso del potere ed è iniziata la storia dello sterminio, della PAURA maiuscola, sempre con il sorriso cinico del bugiardo, del criminale, del sadico.
All’epoca del Terzo Reich, una certa opacità, frutto dell’assenza di comunicazione in tempo reale, ne favorì e allargò ulteriormente la terrificante ombra. Oggi, con la manipolazione dell’informazione, si prendono gioco del mondo intero, amplificano il male, mostrandocelo dal vivo per inocularci paura e obbedienza.
Da molti anni esistono laboratori sperimentali per controllare l’opinione, limitare l’uso dello spazio pubblico, esercitare pressioni sulla salute individuale e collettiva, limitare la capacità di apprendimento nell’istruzione e instaurare comportamenti consumistici, il furto spudorato delle parole e del loro significato, la stigmatizzazione del diverso e la separazione tra il Nord e il Sud, nella giustificazione di muri, confini e emarginazione, nella normalizzazione degli omicidi economici in alto mare, nell'eliminazione delle identità indigene al profitto di garanzie lucrative per le città, nei discorsi e nelle pratiche di limitazione della popolazione - soprattutto degli anziani - sulla base della produttività...
Questa dinamica, che abbiamo sperimentato con la grande manovra di controllo e smobilitazione sociale della pandemia di Covid-19, che ora vediamo con il ruolo dato ad esperienze come l’Ucraina fascista o il terrificante e immobile silenzio di fronte al genocidio in Palestina da parte dello stato/esperimento di Israele, e che sembra rendersi ancora più evidente con il regime liberale selvaggio imposto in Argentina, o che si sta preparando attraverso partiti fascisti, nazisti e liberali negli stati francese, italiano, svizzero, olandese, spagnolo, e molto chiaramente nel nostro caso, nei paesi catalani, ci porta alla necessità di dire basta e recuperare questo motto di speranza: "Mai più, da nessuna parte, contro nessuno”.
Oggi vediamo come la debolezza, la codardia o gli interessi miserabili – e in questa deriva, il ruolo dei settori della socialdemocrazia è stato fondamentale – stanno mettendo fine a tutta la legittimità che la classe politica istituzionale può aver avuto nel mondo occidentale e e negli stati di altre parti del mondo che hanno adottato questo modello. Oggi vediamo che tutto l’armamentario della globalizzazione, le unioni transnazionali per raggiungere il mondo intero – ONU, NATO, OMS, UE… – sono diventate o si sono confermate in strumenti di controllo e di imposizione su scala globale, allontanando ulteriormente il potere, a tutti i suoi livelli, dalla gestione dei bisogni delle persone. Tutto questo è un grande tappeto rosso sul quale camminano i mostri del fascismo.
Di fronte a ciò, deve essere chiaro che solo la forza di mobilitazione del popolo può fermare questa tempesta reazionaria, profondamente iniqua, ingiusta e gravemente spersonalizzante. In questi mesi abbiamo vissuto, stiamo vivendo e continueremo a sperimentare lo tsunami di solidarietà con il popolo palestinese che sta travolgendo il mondo intero.
Ovunque abbiamo assistito alla mobilitazione di collettivi per la difesa del territorio, ai movimenti femminista e LGTBI, alla denuncia del razzismo; alla risposta agli attacchi contro la lingua catalana e la difesa dell'unità della lingua in tutti i paesi catalani; al risorgere del dibattito in difesa del diritto all'autogestione della salute e del proprio corpo, contro gli interessi delle aziende farmaceutiche e dei grandi laboratori; alle mobilitazioni in tutta Europa e nel mondo per affrontare la NATO; ad azioni volte ad evitare il saccheggio delle acque o la requisizione dei terreni; alla denuncia del traffico di armi o del controllo dei media, alla costruzione di attività agricole e zootecniche a misura d'uomo; alla lotta per garantire la memoria delle comunità e delle persone, come nel caso della richiesta di riesumazione e riabilitazione delle persone che sono ancora nelle tombe del franchismo, così come la memoria dei combattenti assassinati dal fascismo come Guillem Agulló, Aitor Zabaleta, Clément Méric, Silvio Meyer, La Sonia, Davide Cesare "DAX", Carlos Palomino, Miquel Grau... Queste sono le uniche garanzie per evitare la distruzione della prospettiva di vita delle persone e delle città.
È chiaro per noi e invitiamo tutti a organizzarsi per affrontare l’assalto del fascismo, del razzismo e del colonialismo. A livello locale, ovunque e in rete, è necessario fermare i genocidi e coloro che, sotto il volto di filantropi o politici colti, tengono la porta aperta al nazismo e al fascismo per impedire il diritto alla libera espressione e opinione, alla libertà linguistica e la diversità culturale, all’apartheid, al nazismo e al fascismo, qualunque sia il travestimento che indossano o le persone che si chiamano Netanyahu, Biden, Trump, Macron, Trudeau, Metsola, Van der Leyen, Milei, Orriols, Rahola, Badenas, Aliot, Ribas, Abascal...
Da Valencia a Davos e dal Nervión al fiume Giordano, distruggiamo l'Europa del Capitale, il fascismo e la guerra. Non passeranno!
Per la libertà dei popoli
Non un passo indietro
No pasaran!
Il fascismo mai più, da nessuna parte e contro nessuno!
Faxismoa inoiz ez, inon ez, inoren aurka!
Laurogei urte baino gutxiago pasatu dira nazien sarraski-esparruak itxi zirela. Han, milioika pertsona, aniztasun eta sinesmen baldintza soilengatik -juduak, ijitoak, komunistak, pentsamendu edo portaera desberdinak zituzten pertsonak- tratu txarrak jaso eta inpunitate osoz eta maltxurkeriaz hil zituzten. Gaur egun ikus dezakegu nola kapitalismoak gizadiari inokulatutako pozoi hori lozorrotik ekintzara igarotzen doala.
Gizateriaren, berdintasunaren eta eskubideren kea saldu duen sistemaren porrot moral, ideologiko, kultural eta identitarioak, demokraziatik eta askatasunetik hartutako izenekin, ahalik eta aurpegi gehien prestatu ditu benetako askatasuna eta demokrazia ezabatzeko eta gizateria nazismoaren funtsa betetzen duten praktika nahasien, maltzurren eta mendekatuen mende jartzeko.
Boteretsuen sistemak biztanlerian bizitza duina bermatzeko duen ezintasunaren ebidentziak, edo sistema hori kontsumorako eta entretenimendu telegidaturako irudietan oinarrituta irudikatzeak, planetako txoko guztietan banatuak, boterearen diskurtsoa aldarazi du, eta sarraskiaren, BELDURRAREN kontaketari ekin dio letra larriz, betiere gezurtiaren, kriminalaren, sadikoaren irribarre zinikoarekin.
3. Reich-en garaian, denbora errealeko komunikaziorik ezaren ondorioz, opakutasun horrek are gehiago laguntzen eta handitzen zuen haren itzal beldurgarria. Gaur, manipulazio informatiboarekin, mundu osotik alde egin eta gaizkia handitzen dute, eta zuzenean erakusten digute beldurra eta obedientzia errugabetzeko asmoz.
Urte asko daramatzagu laborategi esperimentalak iritzia kontrolatzeko, espazio publikoaren erabilera mugatzeko, gizabanakoaren eta taldearen osasunaren gaineko presioa egiteko, hezkuntza-esparruan ikasteko gaitasuna mugatzeko, portaera kontsumista amaitzerakoan, hitzen eta hitzen esanahiaren bat-bateko lapurretan, desberdinen estigmatizazioan eta iparraldekoen eta hegoaldekoen arteko bereizketan, hormen, mugen eta bazterketaren justifikazioan, itsas zabaleko hilketa ekonomikoaren normalizazioan, hirietarako irabazizko berme erauzleen bidez jatorrizko identitateak ezabatzean, diskurtsoan eta biztanleria-mugetan oinarritakoen produktibitateari buruzko diskurtso eta praktika oro.
Dinamika hori COVID pandemiaren kontrol eta desmobilizazio sozialaren maniobra handiarekin bizi izan dugu, eta, orain, Ukraina faxista edo isiltasun beldurgarria bezalako esperientziei emandako paperarekin ikusten dugu, Israelgo estatuak/esperimentuak Palestinari eragindako genozidioaren aurrean.
Dirudienez, Argentinan nagusitzen den erregimen liberal basatiarekin argitzen jarraituko dugula, edo Frantzian, Italian, Herbeheretetan eta Espainian alderdi faxista, nazi eta liberalen bidez zatitzen ari den erregimen liberal basatiarekin, eta, gure kasuan, oso argi eta garbi, Herrialde Katalanekin, nahikoa esan eta itxaropen-lema hori berreskuratzeko beharrera garamatza: “Inoiz ez, inon ez, inoren aurka”.
Gaur egun ikusten ari gara nola ahultasuna, koldarkeria edo interes miserableak —eta noraezean, sozialdemokraziaren sektoreen zeregina erabakigarria izan da— amaitzen ari diren klase politiko instituzionalak mendebaldeko munduan eta eredu hori onartu duten beste estatu batzuetan izan dezakeen zilegitasun guztia.
Orain ikusten dugunez, globalizazioaren parafernalia hura, mundu osora iristeko nazioz gaindiko batasunak —NBE, NATO, OMS, EB...— kontrol-tresna eta inposizio-tresna bihurtu dira edo berretsi egin dira mundu osoan, boterea, maila guztietan, jendearen beharren kudeaketatik urrunduz. Hori guztia alfonbra gorri handi bat da, faxismoaren munstroek zeharkatzen baitute.
Horren aurrean, argi izan behar da jendearen indar mobilizatzaileak bakarrik geldiaraz dezakeela ekaitz erreakzionario eta erabat insolidario eta bidegabe eta despertsonalitzatzaile hori. Hilabete hauetan mundu osoan zehar dabilen palestinarrarekiko elkartasun-tsunamia bizi izan dugu, bizi eta bizitzen jarraituko dugu.
Alde guztietatik ikusi ditugu lurraldea, mugimendu feminista eta LGTBI defendatzeko kolektiboen mobilizazioa, arrazismoa salatzekoa, katalanaren aurkako erasoei erantzutekoa eta Kataluniako herrialde guztietan hizkuntzaren batasuna defendatzekoa; osasunaren autokudeaketarako eskubidearen aldeko eztabaida berpiztea eta norberaren gorputza farmazialarien eta laborategi handien interesen aurrean jartzea; Europa osoan mobilizatzea eta NATOn aurre egiteko nire mobilizazioa; uraren espoliazioa edo lurren errekiskanbila saihesteko ekintzak; arma-trafikoa edo komunikabideen kontrola salatzea, nekazaritza- eta abeltzaintza-jarduera giza mailan jazartzea; komunitateen eta pertsonen oroimena bermatzeko borroka, oraindik frankismo-garaiko hobiak diren pertsonak hobitik atera eta duintzeko eskatzen den kasuan bezala; Guillem Agulló, Aitor Zabaleta, Clément Méric, Silvio Meyer, Sonia Rescalvo, Davide Cesare “DAX”, Carlos Palomino, Miquel Grau… Horiek dira pertsonen eta herrien bizi-ikuspegia ez suntsitzeko berme bakarrak.
Horregatik dugu argi eta oihu egiten dugu mundu guztia antolatzeko, faxismoaren, arrazismoaren eta kolonialismoaren oldarrari aurre egiteko. Tokiko esparrutik eta sarean alde guztietatik, hankak gelditu behar zaizkie genozidei eta, filantropo edo politikari hezitzaileen aurpegiarekin, atea zabalik dutenei adierazpen eta iritzi askerako, hizkuntza- eta kultura-aniztasunerako, apartheiderako, nazismorako eta faxismorako eskubidea galarazteko, daramaten edo esaten duten mozorroa eramateko; Netanyahu, Biden, Trump, Macron, Trudeau, Metsola, Von der Leyen, Milei, Orriols, Rahola, Badenas, Aliot, Ribas, Abascal…
Otsailaren 2an eta 3an Vic-en (Osona, Herrialde Katalanak) egingo diren Jardunaldi Antifaxistetan parte hartzeko deia egin dugu, Vic-en gaineko bonbardaketa faxisten 85. urtebetetzean eta tropa frankistak hirian sartzean.
Valentziatik, Davosen, eta Nerbioitik, Jordan ibaian, faxismoa eta gerra suntsituko ditugu herrien Europan. Ez dira pasako!
Herrien askatasunaren alde
Eskubide kolektiboak
Atzera pausurik ere ez!
Ez dira pasako!
Faxismoa inoiz ez, inon ez, inoren aurka!